B21_ON VIUREM? | Escriptori Professorat

Comença un nou curs i amb ell tanquem l’estada a l’institut. El vostre futur espera a la cantonada per fer-se realitat. Què estudiareu, de què treballareu… Però encara hi ha una cosa més important que està per fer: com sereu protagonistes per transformar les coses, per dissenyar el futur col·lectiu i en quins aspectes del disseny del futur voldreu participar? I segon de batxillerat anirà precisament d’això: a partir de la situació actual, quins possibles futurs se’ns plantegen?

Les cinc situacions correspondran a cinc dels grans interrogants:

B21. ON VIUREM?
B22. LLIBERTAT VS SEGURETAT: UN FALS DILEMA?
B23. VIUREM MÉS I MILLOR?
B24. SEREM MÉS INTEL·LIGENTS?
B25. DE QUÈ VIUREM?

[Esquema que planteja diferents aspectes relacionats amb el primer dels interrogants: On viurem? No els treballarem tots, però no estaria malament anar imaginant…]

SI TOT CONTINUA IGUAL, VIUREM EN CIUTATS.

Actualment es calcula que més de la meitat de la població mundial viu en entorns urbans. En les darreres dècades s’ha vist un augment progressiu d’aquesta tendència. Segons les últimes dades de la ONU, l’any 2050 s’espera que la població mundial arribi als 9.800 milions. Es preveu que prop del 70% d’aquesta població —6.700 milions de persones— visqui en zones urbanes.

I cada vegada les ciutats són més grans: megaciutats. Anem seriosament cap a smarts cities, ciutats intel·ligents. Com serà viure en ciutats intel·ligents?

Per poder pensar les ciutats del futur, serà imprescindible llegir molt atentament l’article del National Geographic que treballareu a anglès: Cities of the future.

Algú s’imagina vivint en una casa rusc? Segur que no, com a molt ens resulta curiosa la possibilitat d’allotjar-se en un hotel càpsula al Japó. Aquesta manera d’ocupar l’espai permet maximitzar-lo, és una bona solució. Es col·loquen les minihabitacions en files i columnes. D’igual manera es pot ordenar la informació a matemàtiques per files i columnes i les anomenem matrius. Però encara que no ens resulti creïble, no penseu que no s’està provant de fer. A la revista La Burxa del barri de Sants, el 8 de setembre de 2019 publicava l’article “Pisos ruscs”:

“Projecte d’habitatges per a residents de Barcelona per 200 € al mes”. A principis de setembre van aparèixer cartells enganxats per tota la ciutat amb aquest reclam. L’oferta, també anunciada a través de Wallapop, corresponia a la promoció dels anomenats pisos rusc; locals amb habitacions tipus càpsula d’uns 3 metres quadrats agrupades en un mateix espai i amb zones comunes com “el o els lavabos”, la sala d’estar o la zona de cuina (taulell, armaris i microones).

L’empresa que hi ha al darrere és Haibu 4.0, un “grup d’emprenedors amb iniciativa social, preocupats per la falta d’habitabilitat per a la gent més modesta o amb necessitats peculiars” tal com es defineixen a la seva pròpia web. La intenció és fer una primera promoció dels pisos rusc al carrer Constitució 114, muntant 14 habitacles en dues fileres, una sobre l’altra (…) De moment, les obres han estat aturades per part de l’Ajuntament al no disposar de la llicència d’obra”.

Massa vegades els beneficis privats per sobre de la vida de les persones. Com serà el món on viurem? Què hi trobarem i què faltarà? Desapareixeran productes i n’apareixeran de nous, la tecnologia no s’aturarà. Davant tot això, a nivell empresarial, caldrà posar una mica d’ordre: és el paper de la comptabilitat. D’una forma homogènia i consensuada les empreses anoten el que tenen i el que fan, el que paguen i el que cobren, les pèrdues i els beneficis. Segons quins siguin els valors sabrem si l’empresa funciona o no. Ens cal per no perdre’ns pel camí.

Més enllà dels beneficis privats, les ciutats han d’acollir comunitats. Els espais públics han de facilitar la vida en comú i el desenvolupament de tota la població, sense exclusions.

L’arquitectura cinètica aplicada a l’àmbit urbà permet que els espais públics es puguin adaptar a múltiples necessitats. Aquest tipus d’arquitectura acostuma a incorporar mecanismes que faciliten aquestes mutacions.

A partir del projecte Nebula del centre Arts Acces Victoria (Austràlia) que facilita la instal·lació en places públiques d’una infraestructura cultural polivalent (sala de reunions, exposicions, escenari, terrassa, coworking, biblioteca), estudiarem les màquines elèctriques que en faciliten l’adaptabilitat. I, de la mateixa manera que caldrà posar ordre a l’economia, també caldrà fer-ho a la representació que vulguem dissenyar de l’espai urbà. Començarem pel més bàsic: la perspectiva.

El disseny també cal que es plantegi qüestions més relacionades amb la quotidianitat. Ens haurem de plantejar si sabrem viure la ciutat de manera diferent a l’actual, marcada per la velocitat del nostre dia a dia. Recuperarem en el futur la figura del flaneur, la persona que sap vagar pels carrers, errar sense rumb, sense objectiu, obert a totes les impressions que se li ofereixen?

Així mateix, si bé en la nostra societat les pràctiques d’expressió oral són constants, un ciutadà pot passar mesos sense escriure ni una sola línia. Vivim en una societat que no ensenya a escriure als ciutadans però que en canvi els obliga a saber-ne. Escriurem en el futur? Sabrem escriure la ciutat?

Sobre les ciutats intel·ligents, cal que mireu aquesta entrevista de Jordi Basté a Di-Ann Eisnor, del programa “No pot ser!”, Els passos necessaris cap a una verdadera ciutat intel·ligent

I, PERQUE TOT FUNCIONI, NECESSITEM DE L’ENERGIA.

Qualsevol acció associada a l’activitat humana en tots els seus àmbits requereix energia. De fet encara que no ens movem gaire (o gens) també necessitem energia per respirar, per mantenir la temperatura (homeotèrmia), per mantenir les constants vitals (homeòstasis), per créixer. Imagineu-vos si afegim activitat física…

El principi de conservació de l’energia ens diu: “l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma o es transmet”. Malgrat la validesa d’aquest principi, d’aquí a uns anys no disposarem de tota l’energia que necessitarem, és a dir, la gran crisi d’aquest segle XXI serà la crisi de l’energia i en aquest context els professionals de la química tindran un gran repte al seu davant: proporcionar nous combustibles que ens permetin continuar amb l’activitat humana.

PER PENSAR EL FUTUR… CAL CONÈIXER EL PASSAT

Al llarg de tot el curs, en totes les situacions, ens plantejarem aquesta mirada sobre aspectes del passat que ens permetin més rigor a l’hora de pensar el futur. Res és immutable. Ni el déus. Ens ho ensenya l’obra Les Metamorfosis d’Ovidi, un extens poema que recull 250 mites i llegendes grecs i romans amb la característica comuna de la transformació de personatges i éssers en animals, plantes, constel·lacions…

Aquesta mirada del món clàssic també ens l’oferirà la filosofia. Política deriva literalment de la paraula grega polis, ciutat. La noció de política dels grecs és molt més ampla que la nostra, que la concep com un ocupar-se directament dels assumptes de l’Estat. Per al grecs política fa referència a qualsevol forma d’expressió, a qualsevol exteriorització de la pròpia personalitat en la polis. Polític és tot ciutadà lliure que d’una manera o una altra té una funció pròpia en la vida de la polis i, més que qualsevol altre, aquell que actua com a educador dels joves de la ciutat, com el poeta o el filòsof perquè més que ningú influeixen profundament en la formació de l’espiritualitat de la polis. Art, religió i filosofia són polítiques en el món grec. També ho seran en el futur? La política estarà només ens mans d’uns quants professionals?

Una mirada que també haurà fer-se sobre els diferents models d’urbanisme, diferents respostes a sempre noves necessitats, sense perdre de vista l’origen de les nostres ciutats, la polis grega i l’urbs romana.

Però, com és d’esperar, no ens quedarem en el món clàssic. Haurem de conèixer la història contemporània per entendre-ho tot una mica millor. Així, per exemple, en l’Espanya contemporània s’han produït diferents onades migratòries de caràcter intern. Totes elles tenien un denominador comú: moviments de persones del camp a la ciutat. Catalunya, el País Basc i Madrid han sigut els principals pols d’atracció d’aquests fenòmens migratoris interns. I el creixement de la població a les ciutats sempre s’ha produït a partir de canvis traumàtics. Un d’aquests canvis que il·lustra aquesta situació va ser l’enderrocament de les muralles.

I LA DARRERA PREGUNTA: VIUREM SEMPRE A LA TERRA?

A mesura que avança el S XXI la idea que el nostre planeta pot arribar a ser un lloc inhòspit per a l’ésser humà està prenent força, primer en pel·lícules de ciència-ficció, després les evidències científiques del canvi climàtic, l’exhauriment dels recursos naturals,… han posat el planeta Terra en una situació única en 4500 milions d’anys i per tant la seva evolució és desconeguda. Arrel d’aquesta situació, s’obre la possibilitat de colonitzar planetes propers del Sistema Solar?

CONTINGUT EXTRA

* Si voleu imaginar algunes de les coses que vosaltres us podeu dedicar a dissenyar en un futur no gaire llunyà, mireu el capítol “MIT: fabricant el futur” del programa de Jordi Basté No pot ser!

* Per veure més imatges sobre les ciutats amb densitats molt altes i amb edificis “matrius”, no us perdeu les fotografies de Michael Wolf >>