B24_SEREM MÉS INTEL·LIGENTS? | Escriptori Professorat

Té límits la intel·ligència?

Cada cert temps apareix la teoria que diu que el nostre cervell només utilitza un 10% de la seva capacitat i encara que després hi apareixen molts més articles contradient-lo, sempre queda el dubte, ja que hi ha moltes incògnites referides al cervell i el seu funcionament. Sí podem afirmar, però que “el cervell humà és 7,8 vegades més gran del que li correspon i a més té les neurones més petites, però està en un punt molt pròxim al seu límit evolutiu. Només representa el 2% del pes corporal, però consumeix el 20% de les calories totals; i en els nounats aquesta xifra arriba al 65%. Atenent a la mida del cos, un cervell humà gaire més gran seria energètic i insostenible”. Afirma David Bueno al seu article “Serem cada cop més intel·ligents?” (Ara, 2012).

Segurament seguirem evolucionant, però no serem més intel·ligents. No ens precipitem. Caldrà endinsar-nos en la genètica per parlar-ne de tot plegat.

Moltes vegades s’ha relacionat la intel·ligència amb la capacitat d’adaptació. Parlar d’intel·ligència, seria parlar de la capacitat per sobreviure i adaptar-se als canvis que hi ha en el nostre entorn natural, econòmic, social o polític. Treballarem dos exemples per veure-ho: l’adaptació del món empresarial, analitzarem les inversions i el finançament de les empreses. El càlcul és important: segons com invertim el que tenim ens anirà millor o pitjor el negoci que hem creat. I, com era d’esperar, també ho estudiarem en el tema de l’energia. Cap a quins models energètics evolucionarà la societat del segle XXI? D’on obtindrem l’energia l’any 2050?

A veure si al final serem més estúpids…

‘Efecte Flynn’ és com es va anomenar el fenomen de l’augment del coeficient d’intel·ligència que es va produir arreu del món durant el segle XX. Els últims anys, però, els resultats dels tests d’intel·ligència s’estan revertint, segons un estudi recollit al ‘The Times’. A més, la publicació atribueix aquest fenomen a canvis d’hàbits i no a causes genètiques. (Quan tingueu temps, podeu mirar-vos aquest vídeo)

L’estudi, fet a Noruega per Ole Rogeberg i Bernt Bratsberg, del Ragnar Frisch Centre for Economic Research d’Oslo, està fet a partir de proves amb 730.000 joves que es van presentar al servei militar entre el 1970 i el 2009. Tot i que ja existien estudis que alertaven de la reversió de l”efecte Flynn’, aquest últim mostra també una disminució. El grup de joves examinats ha resultat tenir un coeficient d’intel·ligència més baix que els seus pares a la seva edat.

John Stuart Mill afirmava que els éssers humans tenen unes facultats inferiors però també unes de superiors: la intel·ligència, la sensibilitat moral i la sensibilitat estètica. Fent servir les seves paraules: “És millor ser un home insatisfet que no un porc satisfet, és millor ser Sòcrates insatisfet que no un imbècil satisfet”. A veure si cada vegada preferim més la satisfacció immediata abans que qualsevol altra consideració?

Vivim immersos en l’anomenada Tercera Revolució Industrial, enredats permanentment en les lleis d’Internet i les seves xarxes de fibra òptica o sense fils. La societat industrial de la clau anglesa ja fa temps que va cedir el seu domini a la societat digital. La del microxip i la telefonia mòbil. Alguns efectes tindrà tot plegat amb el desenvolupament o no de la nostra intel·ligència…

A la història de l’Estat espanyol sota el franquisme tenim exemples de vertaderes proclames a favor de l’estupidesa. Recordem que a la situació B23 recordàvem que l’any 2020 va ser el centenari de la creació de la Legión, fundada per un dels caps del bàndol feixista, Millan-Astray, que li agradava molt cridar: “¡Viva la muerte! ¡Muera la inteligencia!“. L’Espanya franquista no va destacar especialment en la innovació tecnològica. La frase “¡que inventen ellos!”, de Miguel de Unamuno, es va prendre al peu de la lletra. Què podia anar malament?

Tornem a Stuart Mill. Parlarà de la superioritat dels plaers espirituals, pel fet que serien més propis de l’home i que, per això, conduirien al perfeccionament de l’individu. Ja no només parlem de coneixement aïllat, també estem parlant d’ètica… i, per suposat, de política. Què en diuen els clàssics? Per als romans, la intel·ligència esdevindrà una arma de poder i s’associarà sovint a la capacitat organitzativa en el pla militar i polític.

Smart per tot arreu.

Des de fa un temps, es pot observar un ús freqüent de la forma anglesa smart complementant tota mena d’expressions (smart city, smartphone, smart meter, smart building, smart tag, smart card, smart train o smart railway…).

Centrant-nos en el llenguatge, es tracta de formacions relativament recents, en què l’adjectiu aporta una idea que la base sobre la qual s’adjunta pot actuar d’una forma més o menys automàtica, o que es pot adaptar a diverses situacions, generalment gràcies a dispositius electrònics i sensors. Per a tots aquests casos, es considera que l’adjectiu intel·ligent aporta la mateixa càrrega semàntica (ciutat intel·ligent, telèfon intel·ligent, comptador intel·ligent, edifici intel·ligent, etiqueta intel·ligent, targeta intel·ligent, tren intel·ligent…).

Ens fixarem en el cas dels smart railway o smart train. En el cas dels trens, malgrat la complexitat del futur i del modern sistema ferroviari, trobareu que els seus principis es fonamenten en els continguts que es treballen en la matèria de física.

Les propostes d’objectes “intel·ligents” ja es van començar a plantejar fa temps, al llarg del segle XIX, en el món de l’art: la trobada entre art, indústria i disseny obre pas a la plena modernitat. La implicació social de l’artista fa que creativitat i tècnica s’uneixin en el disseny d’objectes industrials quotidians que revolucionaran les nostres vides. Nous objectes entren a fer part de la vida de les persones per facilitar-ne l’existència. D’altra banda l’arquitectura abandona tot tipus d’ornamentació per centrar-se en les formes pures i donar resposta a les necessitats imperioses de la modernitat: espais més higiènics, ventilats i amb llum natural, equipats dels serveis bàsics: lavabos connectats a la xarxa de clavegueram, aigua corrent, llum i posteriorment electricitat i gas. Parlarem de funcionalisme, organicisme, l’Art & Craft de William Morris i l’escola del Bauhaus. Finalment farem una mirada als principals corrents arquitectònics actuals: Desconstructivisme, High Tech i arquitectura d’autor i, com no, de la nostra smart city.

Tornant en el cas dels trens, amb tots els smarts i altes velocitats que vulguem, moltíssims trens de rodalies, els més utilitzats, segueixen arribant tard un dia sí i un altre també o estacions on s’atura l’AVE… per no pujar ningú. Sembla que no ens puguem allunyar de l’estupidesa (i d’ètica i de política).

Només hi ha una intel·ligència?

El poeta romà Ovidi, sembla posar a prova a molts dels seus personatges, com per exemple Orfeu o també el rei Midas, ple de cobdícia, tot demostrant com sovint també la intel·ligència pot ser fallida sobretot quan aquesta només s’associa a la “raó” o al propi interès, i s’actua independentment de les emocions vertaderes o dels sentiments.

Portem força estona reflexionant sobre el tema però encara no hem parlat sobre què entenem per intel·ligència. Des dels postulats de Daniel Goleman sabem que la intel·ligència no és només la capacitat de raciocini. La gran majoria de les nostres eleccions les realitzem en funció d’emocions, de sentiments. Així doncs, no és possible tenir un desenvolupament personal, acadèmic, professional, social … sense incorporar la intel·ligència emocional com a variable d’anàlisi i com a pilar en la nostra formació i en la nostra salut mental.

L’estudi de Nada, de Carmen Laforet, ens mostrarà la necessitat de treballar sobre les nostres emocions per aconseguir una vida saludable. La vida de l’autora, i el seu correlat en el personatge d’Andrea, en són un bon exemple. Enmig d’una postguerra molt dolorosa, d’un món masclista i classista, una joveníssima autora de 23 anys s’alçava amb la primera edició de el premi Nadal. La seva novel·la serà el seu gran triomf i la seva destrucció. Aquesta aposta per la importància d’una certa intel·ligència emocional per poder sobreviure en el món que els ha tocat viure, també és una característica de les protagonistes femenines de Mercè Rodoreda. En el seu cas, ho relacionarà molt amb el món de la infantesa. En el pròleg que l’escriptora fa a Mirall trencat, sintetitza el seu gust per les persones innocents que remeten a l’època de la infantesa: “la innocència, perquè s’adiu amb una part important del meu temperament, em desarma i m’enamora. Els personatges literaris innocents desvetllen tota la meva tendresa, em fan sentir bé al seu costat, són els meus grans amics”.

Howard Gardner, psicòleg i professor nord-americà, va proposar un nou model per afrontar el tema de la intel·ligència: les anomenades intel·ligències múltiples. “Fins fa més de trenta anys només es considerava que les persones eren intel·ligents si destacaven en matemàtiques o lingüística. Hi havia test psicotècnics que només mitjançant proves numèriques o lògiques sentenciaven als escolars com “rucs”o “llestos”. El més curiós del cas, però és que en el grupet dels “rucs” (i perdó per l’expressió) hi havia grans atletes, artistes, actors, comunicadors… L’any 1983 en Gardner va redefinir el concepte d’intel·ligència. La primera novetat va ser entendre-la com una capacitat, el que permet que sigui dinàmica i modificable amb el temps” (Diari Ara-Criatures).

En total se n’han definit nou: intrapersonal, interpersonal, naturalista, musical, espaciovisual, cinesicocorporal, lingüística, logicomatemàtica i existencial, que es relacionen entre elles. En aquesta pàgina >> les podeu consultar (parlen de talents). Per cert, Mercè Rodoreda ha estat posada moltes vegades com a referent d’intel·ligència lingüística.

Febrer de 2006, sir Ken Robinson, entra a l’escenari de TED i fa la xerrada més vista en la història de TED, titulada Do Schools Kill Creativity?. Vist per més de 66 milions de persones, va demanar que tornéssim a examinar com aprenem, i que encoratgéssim a tots els nens i nenes, a totes les persones a buscar les formes úniques de la intel·ligència que apareixen en cada una de les nostres vides, i després construir al seu voltant.

I la intel·ligència artificial (IA)?

La IA ha estat inquietant el món dels humans des de fa força temps. Podem agafar com a referent l’any 1997, quan l’equip Deep Blue d’IBM va triomfar sobre un dels millors jugadors d’escacs de la història, Garry Kasparov. Ara les màquines poden fer allò que podríeu anomenar pensament: utilitzant el que Howard Gardner anomenaria intel·ligència visual-espacial, verbal-lingüística i lògica-matemàtica. La intel·ligència artificial ja és aquí i cada dia es torna més sofisticada. I quan en parlem de la intel·ligència artificial, a què ens referim? Hi haurà màquines més intel·ligents que els humans? I aquesta intel·ligència sí que pot augmentar fins a l’infinit?

Per millorar en el coneixement, per aprendre, per investigar, per la millora del dia a dia, haurem de continuar relacionant-ho amb l’ètica i amb la política. Cal que la informació sigui pública i d’accés universal. Alguns ajuntaments, com el de Barcelona, ja s’estan preocupant de garantir que com a mínim les dades generades des de les institucions públiques siguin obertes, és el que s’anomena Data Commons. Altres projectes com DECODE coordinat per Francesca Bria promouen una gestió comunitària de les dades que generem els ciutadans.

És el dia a dia. Algunes de les dades es generen en temps real a través de sensors instal·lats en els espais públics i els ciutadans hi poden tenir accés com en el cas de la xarxa Sentilo de la Diputació de Barcelona en la que podem visualitzar informació de diferents sensors com, per exemple, soroll, contaminació, estat dels contenidors de reciclatge … A Barcelona encara no se n’han instal·lat però en altres poblacions com Cadaqués s’han fet proves pilot amb màquines que et bonifiquen pels envasos retornats (SDDR). Posar-ho a l’abast de tothom ens farà ser menys estúpids.

Ah! On no veiem grans avenços de la intel·ligència artificial és en el camp de la creativitat. Bones notícies pels humans, sempre que fem cas a Ken Robinson quan ens recorda que la pregunta correcta no és “com d’intel·ligent ets?” sinó “com ets intel·ligent?”

Organització.

Aquesta SA està organitzada en els apartats característics del Batxillerat: