B23_VIUREM MÉS I MILLOR? | Escriptori Professorat

Primer. Passat, present i futur.

L’any 2020 ha passat a la Història com l’any de la Covid-19, l’any de la pandèmia. Milers i milers de persones mortes arreu del món. Una d’aquestes va ser Luis Sepúlveda –va ser el primer positiu del Principat d’Astúries–, escriptor xilè que mai va deixar de combatre la injustícia. La dictadura xilena i la repressió contra tots els que van lluitar per la democràcia impregna moltes de les seves novel·les. A la presentació de la seva obra “L’ombra del que vam ser”, guanyadora del Premi Primavera de Novel·la 2009, que explica la trobada de tres antics militants d’esquerra, derrotats pel cop d’estat de Pinochet i que tornen a reunir-se 35 anys després, va destacar “la importancia de conocer el pasado para comprender el presente e imaginar el futuro, aunque haya detractores de la memoria histórica por el simple hecho de referirse a un pasado atroz, como ha sucedido en España, donde éstos niegan que en la Guerra Civil hubo vencedores y vencidos, siendo los primeros los escritores de la historia y los segundos no pudieron ni decir que esa boca era suya“. Farem memòria de què va significar el somni d’una vida millor per a la majoria de la població espanyola (Segona República) i el seu brutal final amb la Guerra Civil que donarà lloc al triomf del feixisme. I ja que parlem de la vida, recordar que l’any 2020 va ser el centenari de la creació de la Legión, fundada per un dels caps del bàndol feixista, Millan-Astray, que li agradava molt cridar: “¡Viva la muerte! ¡Muera la inteligencia!” Un dels principals cants del Tercio és “El novio de la muerte” Què podia anar malament?

“La importància de conèixer el passat per comprendre el present i imaginar el futur“. Sembla senzill, però… La creació i la imitació de models, des de l’antiguitat fins als nostres dies, ha estat una constant de la vida d’homes i dones i de la seva evolució. Sovint, hem tingut uns anhels bàsics com a civilitzacions en progrés, com és el de tenir una vida llarga i en plenitud, millor que la de les generacions precedents.

Però, hem tingut sempre en compte el model d’aquells que ens precedien? Per exemple, avui ens podem aferrar, sigui per amor o per dependència, a la vida d’algú que, pels seu deteriorament físic, es troba pròxim a la mort. Una mena d’anhel d’immortalitat mal resolt. El mite d’Eos i Titó ja avisava. I, encara que just hagi passat l’època dels regals, recordeu que hem de ser molt curosos amb allò que demanem.

Deixem de costat el to més tràgic de la vida. A l’altra cara de la moneda, hi trobem el vessant més còmic en aquesta recerca vital: ja hem vist com sovint, els humans, en intentar complir els desitjos més fonamentals o quotidians de la vida, no sempre l’encertem, anem errats i ens emboliquem, i així ho veurem reflectit de manera ben divertida a través de les formes del Teatre més subversiu de l’antiguitat romana: la comèdia. I ho veurem en un autor: Plaute i la seva obra Els bessons. Aquesta obra pot ser un bon exemple de com els models del passat es transformen i reapareixen posteriorment. Shakespeare adaptarà el tema en la seva obra “La comèdia dels errors” (1591-1592), afegint una parella més de bessons… embolica que fa fort! Uns vuitanta anys més tard, Molière escriurà Amfitrió (1668), que es basa en la història del personatge homònim de la mitologia grega i que també surt en una altra obra de Plaute. Comicitat fins i tot quan es parla d’un moment tan important com és el de la concepció de la vida, encara que sigui la de l’heroi dels herois: Hèrcules. El que serà el seu padrastre, Amfitrió, va ser suplantat en la nit de la seva concepció pel mateix Júpiter. No ens podem refiar de cap divinitat!

Per cert, a “La comèdia dels errors”, Shakespeare aprofita per a tirar pestes de tots els països veïns a Anglaterra, inclosa Espanya, de la qual diu que és com el mal alè. Aquest fet no impedeix que, en el llarguíssim franquisme després de Franco, es fes una adaptació de l’obra de Shakespeare, protagonitzada per Paco Martínez Soria, ¡Vaya par de gemelos! (1977).

Fins i tot, alguns crítics molt seriosos, com és el cas del professor Benjamín García Hernández, escriurà “Descartes y Plauto: la concepción dramática del sistema cartesiano” (1997). Segons ell, els crítics aixequen de vegades barreres que els creadors no coneixen, de manera que es resisteixen a admetre que una obra filosòfica pugui sorgir d’una altra de literària. És el cas del filòsof Renè Descartes que construeix el seu sistema a partir de l’argument de la tragicomèdia “Amfitrió” de Plaute. I tan seriós que queda quan ho diem en llatí: Cogito, ergo sum (“penso, per tant soc“, originàriament “je pense, donc je suis” en l’obra cartesiana del “Discurs del mètode” de 1637). La comèdia als orígens del racionalisme. Qui ens ho havia de dir! I tot relacionat amb els somnis que va tenir Descartes, a l’edat de vint-i-tres anys. Tres de seguits en una mateixa nit i que seran l’origen de la seva entusiàstica inspiració! Ja ho intuïa Neo a “Matrix“: “Alguna vegada has tingut la sensació de no saber amb seguretat si somies o estàs despert?”.

SEGON. Viure més gràcies a la ciència i la tècnica.

Ja sabem que les llengües són un instrument poderós per a la investigació històrica o per buscar els orígens mítics de molts dels nostres models. Però també ho són per analitzar el nostre present. Així, si parlem de tecnociència, la professora Margarita Boladeras ens dirà: “la creació de noves tècniques s’ha accelerat als segles XIX i XX i la combinació d’aquestes tècniques amb les ciències obre vies d’intervenció impensables fa poc. Això té efectes en tots els àmbits“.

Caldrà endinsar-nos en un viatge al·lucinant en un dels camps de la medicina on hi ha hagut més avenços: la diagnosi. Anteriorment, els metges comptaven amb una sèrie de proves externes i símptomes que els orientaven a l’hora de poder establir un tractament adient per la malaltia. Amb l’aparició de les primeres radiografies, un nou món es va obrir davant els ulls dels metges i les metgesses, per fi podien veure, sense intervenció quirúrgica el que estava passant a l’interior dels pacients. Més endavant, les ecografies, les ressonàncies, les tomografies o les tècniques de medicina nuclear, han completat un camp sencer de la medicina que es coneix per Diagnòstic per la Imatge. Tot gràcies a una nova física!

Però no oblidem que, per exemple, una radiografia no és res més que la projecció sobre un pla (de dues dimensions) de les ombres que es produeixen quan exposem el nostre cos (de tres dimensions) als raigs X… Així, entre altres coneixements, són necessaris conceptes de geometria: plans, rectes, punts, vectors, distàncies mínimes, angles, projeccions … Conceptes de geometria que treballarem en aquesta situació. Les mates sempre presents!

Però la professora Boladeras ens alerta: “les persones estem immerses en un món tecnocientífic extraordinàriament dinàmic, que proporciona potents instruments per resoldre problemes greus, però no sabem si podrem dirigir aquesta dinàmica o si ens arrossegarà a un futur impersonal dominat per l’economia i la lògica dels sistemes”.

Un dels exemples de projectes que volen dirigir aquesta dinàmica és el projecte Open Source Ecology, format per grangers i enginyers. El seu objectiu és promoure l’autofabricació de 50 tipus de màquines industrials que permetin la creació de viles sostenibles i autosuficients, advocant pels dissenys oberts que milloren a mesura que la comunitat hi treballa i en desenvolupa noves versions.

Al llarg la pandèmia, moltes vegades hem sentit a dir “o la vida o l’economia“… Fins i tot, diverses vegades hem tingut la sensació que primava l’economia. Sigui com sigui, estem al mig d’una crisi econòmica molt gran. I, més que mai, el futur és una incògnita. Les coses canvien a una velocitat endimoniada i no podem preveure què passarà l’any vinent. Davant tanta incertesa, caldrà saber cap a on van les empreses?, quines arribaran a viure en aquest futur no tan llunyà? En aquest camí unes guanyaran, moltes desapareixeran, altres s’hauran d’adaptar a nous canvis, moltes les absorbiran. En aquesta situació analitzarem quines són les empreses que tenen els fonaments més sòlids, les que estan més ben preparades per viure i durar més anys i poder així conèixer una mica millor aquest incert i expectant futur.

Moltes empreses han utilitzat i encara avui utilitzen per resoldre multitud de problemes de control d’inventaris, assignació de recursos, línies d’espera… l’anomenada programació lineal, un mètode matemàtic que serveix per determinar una manera d’aconseguir els millors resultats. També ho podem relacionar amb l’aprofundiment dels estudis de l’esperança de vida de les poblacions. Malauradament, la programació lineal no va sorgir per millorar l’esperança de vida, sinó que va sorgir, durant la Segona Guerra Mundial, amb l’objectiu de reduir els costos de l’exèrcit i augmentar les pèrdues de l’enemic. La guerra, una altra vegada la guerra! Però, algun dia, pot ser, “ho tindrem tot i es parlarà de vida“.

Tercer. Si parlem de vida, parlem de viure millor.

No oblidem el mite d’Eos i Titó. No n’hi ha prou en allargar la vida. Des que els avenços mèdics estan a l’abast de la majoria de la població, l’esperança de vida no ha fet més que créixer. Això també implica l’aparició de malalties relacionades amb l’envelliment del cos (alzheimer, alguns tipus de càncer…). Per la qual cosa, l’objectiu és aconseguir viure el màxim d’anys amb la màxima qualitat de vida. Però hi ha limitacions, hi ha restriccions.

És evident que per viure més i millor necessitem un bon sistema immunitari, així com totes les millores que la medicina ens ha aportat. Invertir en investigació mèdica és imprescindible si volem arribar a viure millor i més.

Tornant a la professora Boladeras: “Tenim el repte d’aprofundir en la relació entre l’ésser humà i el món que l’envolta, entre la seva pròpia naturalesa i la dels altres éssers, entre el medi natural i les modificacions que els humans hi han introduït des de l’inici de la prehistòria per apropiar-se’l… Ara estem en una nova etapa, la d’aprendre a harmonitzar millor la creativitat humana i el respecte a la natura“.

Necessitem produir aliments de la manera correcta, en el lloc i en el temps correcte. El cultiu d’aliments ha estat una activitat humana des de sempre. El creixement de la població en el món necessita més aliments, però s’ha de tenir molt en compte de no malmetre l’entorn.

Tenim clar que menjar és una part crucial de les nostres vides. Però no només ens alimenta i lliura nutrients valuosos al nostre cos. És també una font de plaer, de negoci… I moltes vegades ve marcat per tendències en les preferències alimentàries.

QUART: Viure més i millor?

Fixem-nos en la història de l’art. Poder respondre afirmativament a la pregunta de si es pot viure més i millor, per a les classes populars retratades pels pintors realistes de mitjans del segle XIX, era un imperatiu, una necessitat i al mateix temps una finalitat, una ideologia, un projecte polític de transformació social d’igualtat, justícia i llibertat. Els “temps difícils” de la societat industrial europea deixen enrere els pertorbadors paisatges romàntics, les profundes sensacions del sublim, per endinsar-se en la realitat social del moment.

L’artista, alliberat dels cànons academicistes, utilitza l’art com a instrument de denúncia social, es posiciona socialment i crea nous canals culturals fora dels cercles oficials. L’art de la segona meitat del segle XIX és també un art que mira a la ciència i a la tècnica, que es mesura amb el nou invent de la fotografia, que investiga, recerca i experimenta creant obres mai vistes abans. La realitat no és només el que veiem com en una instantània, sinó que és també el que no veiem, el què està en el nostre cervell, en el subconscient o en els somnis.

“Els afusellaments del tres de maig“. Francisco de Goya (1814) De nou la guerra…

Luís Sepúlveda, a la presentació del llibre que ja hem esmentat, parlarà de “la estética de la resistencia, que posibilite a la sociedad otra interpretación que permita acercarse a las cosas que es más necesario saber”. Parla de la seva consciència ecologista i d’una ideologia clarament transformadora.

Si teniu una mica de temps i voleu aprofundir en tot el que veurem en aquesta situació, llegiu el seu llibre “Un viejo que leía novelas de amor“, un cant a la natura i al poder de la literatura. No sabem si us permetrà viure més, però una mica millor, segur.

Organització.

Aquesta SA està organitzada en els apartats característics del Batxillerat: