Relat.
Statu quo és un terme llatí que podem traduir com a «estat actual de les coses, situació en què es troben». Fa referència a l’estat general d’un assumpte en un moment donat. Normalment es tracta d’assumptes amb dues parts interessades més o menys contraposades, en els quals un conjunt de factors donen lloc a un cert equilibri o una harmonia (statu quo) més o menys duradora en el temps, sense que aquest equilibri hagi de ser igualitari. Quan s’altera l’statu quo existeix un estat d’agitació o commoció.
Estudiar l’statu quo ens porta a parlar de sistemes, és a dir, conjunts d’elements en interacció. Però, com podem classificar els sistemes? Podem classificar els sistemes segons la seva naturalesa en sistemes físics, biològics o naturals i socials.
Sistemes físics
Les màquines i artefactes humans són sistemes físics dels que es poden construir models sovint deterministes que poden donar lloc a la predicció del futur a través d’equacions matemàtiques. La mecànica de Newton aplicada al sistema solar per exemple permet fer prediccions sobre la posició precisa dels planetes en el futur. A través d’equacions de tipus estadístic i de les lleis de la termodinàmica es pot preveure quina serà la situació del conjunt d’elements del sistema en el futur.
Sistemes biològics o naturals
A la natura es poden descobrir sistemes naturals a diferents nivells, com per exemple sistemes bioquímics, cèl·lules, individus, poblacions, comunitats, ecosistemes o la biosfera. Aquests sistemes són més difícils de modelitzar de forma precisa, ja que són força complicats. Els models tenen però la capacitat de mostrar tendències.
Sistemes socials
L’organització complexa de sistema es pot evidenciar també en els sistemes socials (empreses, institucions, ciutats, sistemes de ciutats, etc.). En aquests sistemes s’estableixen relacions, regulacions, mecanismes i processos que regulen el seu funcionament.
Enllaços.
