SA_404 Non nobis, sed omnibus

Relat.

Non nobis, sed omnibus és una frase en llatí provinent del filòsof Ciceró i vol dir “no per a nosaltres, sinó per a tots”. En aquesta situació, parlarem de moltes coses, però totes relacionades amb aquesta relació que s’estableix entre el particular i el col·lectiu.

La vida es va originar dins l’aigua. Primer es van formar molècules orgàniques simples, amb el temps, molt de temps i milions d’errors i molta sort aquestes molècules es van assemblar. L’aparició d’una molècula que pugui replicar-se i passar la informació d’un individu a un altre va ser essencial perquè la vida pogués evolucionar. Sense oblidar la coevolució: on diferents espècies han evolucionat conjuntament. Alguna cosa semblant a la simbiosi que s’estableix entre disciplines tan diferents com la música i el cinema o la música i la publicitat. De l’individual al col·lectiu.

Fins i tot a les matemàtiques podem veure com aquest procés també es produeix quan parlem de les funcions, la relació que s’estableix entre conjunts, normalment numèrics. D’aquesta manera s’estableixen noves correspondències, ara hi ha una manera de sortir del conjunt inicial, és a dir, no únicament es relacionen entre ells, ara ho fan amb els altres.

Però aquest pas de deixar de preocupar-nos només de nosaltres i estar pendents de la resta no és gens fàcil. Com diu Judith Butler, hem d’aprendre a conviure amb aquells que no hem triat. Pensar-nos des de les diferències i no des d’allò que ens uneix. Fer-ho requerirà un gran esforç, una transformació de nosaltres mateixos, i, la física ja ens ho diu, que en tota transformació, en tot canvi, sempre hi ha associada una energia. I qui millor que ens en parli que el primer científic que va trobar una manera de calcular-la, Isaac Newton.

Afortunadament, no ens conformem a canviar-nos només a nosaltres. Volem formar part de moviments socials que transformin la societat. Els moviments socials es caracteritzen per ser molts i molt diversos. Diversos tant en les temàtiques que aborden com en la forma d’abordar-les, les seves ideologies, la forma d’organitzar-se, les estratègies per incidir en l’àmbit social i polític… I tenen en comú que aspiren al canvi, a la transformació total o parcial d’allò establert, del que es coneix com a l’statu quo… que ja hem analitzat a la situació anterior.

Qualsevol activitat, qualsevol àmbit del dia a dia es pot fer servir per canviar el nostre entorn, aspirant a un món millor, més just. Des de les coses que ens poden semblar menys serioses, com els videojocs, amb molta mala fama, però que també ens poden ajudar en aquestes transformacions fins al món seriós de l’economia. Molt sovint surten a la premsa notícies sobre la pobresa energètica, la sostenibilitat o l’estalvi energètic. Som plenament conscients de la seva importància, però a vegades ni tan sols sabem interpretar el rebut de la llum… Cal apropar l’economia a la quotidianitat, a les persones. I aquesta altra economia no sols és possible, sinó que ja existeix. Entre altres noms, la coneixem per Economia Social i Solidària (ESS). No constitueix l’economia dominant ni majoritària al món, però tampoc és insignificant, ni qualitativament ni quantitativament. Assumim el repte de descobrir, de mapejar, de catalogar les experiències d’aquest tipus d’economia que hi ha en el nostre entorn.

Què puc fer perquè el món sigui millor? Aquesta simple pregunta s’ha plantejat moltes vegades des del món de la cultura, de la literatura, de l’art. La cultura es converteix en una eina de transformació social. No ens podem quedar amb una imatge de l’art com la de l’artista solitari tancat en el seu món. L’art pot ser col·laboratiu. Com el joc inventat pels surrealistes, el cadàver exquisit, consistent en la creativitat i la creació col·lectiva.

Al primer terç del segle XX, a l’estat espanyol es desenvoluparà un dels moviments que més lluitarà per a expressar i possiblitar la transformació de la seva època: la Generació del 27. Pedro Salinas, Rafael Alberti, Luis Cernuda, Federico Garcia Lorca… Fixem-nos, però, que no apareixen figures femenines. És que les dones no podien ser artistes en aquella època? Res més lluny de la realitat. I tant que van existir! Les coneixem amb el nom de Las Sinsombrero. I sense elles, la història no està completa.

Igual que la poesia, el conte forma part d’aquest univers on la paraula és una eina de transformació social. A vegades una simple paròdia ens pot fer plantejar qüestions de molta més profunditat. Com escriurà Calders, “Quan van dir-me que al poble hi havia un vampir, vaig preocupar-me de seguida per la meva cosina Amèlia…” Sens dubte, és el primer que ens passaria pel cap… No només a nosaltres, a tots!